Menuda

Pensa en mi, menuda, pensa en mi

quan les bruixes t'esgarrapin de matí.

No et faré més tebi el fred

ni més dolç el cafè amb llet

però pensa en mi,

menuda,

pensa en mi.

Pensa en mi quan no t'arribi el sou

o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.

I porta'm

brodat a la teva brusa

o pintat en el teu somriure vermell.

Gronxa'm

de les teves arracades.

Volta'm amb els teus anells

i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.

Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,

menuda, entre goig i pena

abraçat contra el poema

que llegeixes d'amagat.

Badallarà mandrosa la ciutat

quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx

i t'espolsis els ocells

que fan niu dels teus cabells;

et diu al cor

que l'ocell engabiat, mor.

Ells em duen a les plomes somnis i batecs

quan colpegen els meus vidres els seus becs.

I em conten

la història blanca i menuda

que entre quatre parets es marceix.

Piulen

que es mor la primavera

quan no pot anar a passeig.

Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.

Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,

menuda, i encén la cara.

Pensa que tenim encara

el camí dels teus ocells

per a volar-lo tu i jo amb ells.